10) Barrancs

La Glacera de Barrancs, amb orientació nord-est, és un exemple d’una glacera ben estructurada. Durant la Petita Edat de Gel va aconseguir una longitud de 1.340 m, arribant pràcticament a confluir amb el de Tempestats, que a principis del segle XX era de 835 m. La seva extensió de 57 ha. la va convertir en el 10è aparell glacial més extens dels Pirineus. L’any 1986 ocupava encara espais fora del circ, amb una longitud de 500 m, sota el cim de l’Aneto.

Tot i que la massa de gel glacial de Barrancs és la més alta de la serralada després de la de l’Aneto, l’any 2006 es va registrar la seva pèrdua d’activitat, quedant descatalogat com a glacera el 2021. En l’actualitat, la suma dels seus dos fragments ho mantenen com la 4a congesta de gel més extensa dels Pirineus.