Español
Català
Français
English
A l’actualitat, la Glacera d’Aneto conserva poc més del 10% de l’extensió de 240 ha que va aconseguir durant la Petita Edat de Gel, quan la seva capçalera tenia una amplitud de 1.800 m i les seves dues llengües (els actuals lòbuls), van aconseguir longituds de 1.900 m l’oriental i 1.960 m l’occidental. Els seus antics límits queden perfectament delimitats per les morrenes que conserva, i que en el seu extrem inferior dibuixen una característica forma de “W” originada per les seves dues llengües. , (ara Lòbuls), que poden observar-se en les fotografies números 53 i 54
Actualment, amb menys longitud que amplitud, continua sent la major glacera dels Pirineus i conté aproximadament el 19,5% del gel glacial de tota la serralada.
La seva reculada es va manifestar de manera semblant en tots dos lòbuls fins fa poc menys de dues dècades. La seva longitud era d’entre 1,2 i 1,3 km a inicis del segle XX i d’entre 810 i 870 metres l’any 1984. A partir de 2005 el procés de regressió es va fer més heterogeni, produir múltiples fragmentacions:
De forma resumida indico a continuació les més destacables i la seva evolució, de les quals en l’actualitat només sobreviu la Gelera Superior de Aneto (11-2).
- Fragment 11-2: el 9 de setembre de l’any 2009 es va consolidar aquesta escissió del lòbul oriental de la glacera, l’anomenada Glacera Superior d’Aneto. El 2023 ja no es van apreciar signes de moviment, passant a la catalogació de Congesta de gel, amb una extensió actual de 2 ha (Imatges 52 i 71).
- Fragment 11-3. el 2006 es va escindir de l’extrem superior del Lòbul Oriental, l’anomenada Congesta de gel de Punta Oliveras, que el 2012 ja es va considerar com a residual, i que va desaparèixer totalment el 2022. El lòbul oriental va representar fins a la seva extinció el fragment de gel a major altitud dels Pirineus.
- Fragmento 11-4. el 19 d’agost del 2012, en el límit inferior del mateix Lòbul Oriental, va quedar escindit un altre fragment de l’anomenada Congesta de gel Inferior de l’Aneto que es va extingir el 2017. ( (Fotografies 65 a 68, i la seva antiga ubicació en 11-4 d’imatge 52).).
- Fragmentos 11-5 y 11-6. Fragments 11-5 i 11-6: el 2005 es va escindir la Gelera Oriental d’Aneto, que el 2012 es considerava residual i es va extingir l’any 2018.
El lòbul occidental de la glacera d’Aneto, és el sector més actiu de tot el conjunt. L’estreta franja de neu que resisteix en la seva part superior proporciona una regeneració mínima però insuficient per a augmentar el gruix del gel. Aquest Lòbul ha passat de 52 m el 1997, a 26 m de gruix l’any 2012. El 2023 la pèrdua de gruix va provocar la separació definitiva de tots dos lòbuls (fotografia 72) en el punt 11-1 de la imatge 52.
Independentment de les altres escissions, la Glacera d’Aneto s’ha fragmentat en dos aparells independents. El major de tots dos és el lòbul occidental amb 18 ha d’extensió, mentre que l’oriental conserva 5,7 ha, a més de les 2 ha de la Gelera Superior de l’Aneto.
Durant el procés de reculada, a l’extrem inferior la fusió del gel glacial ha provocat l’aparició d’un nou ibón, l’innominat. La seva presència va començar a detectar l’any 2012 i va anar estendre fins a arribar a 0,5 ha el 2021.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
11) Aneto
Comparativa de imágenes
Comparatives de 96 anys des del Portillón Superior. La Glacera d’Aneto el 1926 des del Portillón Superior. (Antoni Miralda – AFCEC). La Glacera d’Aneto el 2022. Pèrdua d’extensió general, especialment apreciable a la Gelera Superior i Lòbul Oriental. (Jordi Camins).
Comparatives de l’últim segle en el Lòbul Oriental. Entre 1904 i 1913. (Juli Soler Santaló – AFCEC). El Lòbul Oriental i la fragmentació de la llavors Glacera Superior d’Aneto el 2009. (Jordi Camins).
Comparativa de 32 anys des del cim de la Maladeta Oriental 3.308 m.
63.- Un actiu, esquerdat i convexa Glacera d’Aneto el 1987 des de la Maladeta Oriental. (Jordi Camins).
64.- Còncau i afeblit el 2019, amb el nounat Ibon, esquerdes transversals i neu en el sector superior del Lòbul Occidental. (José Luis Piedrafita).
Comparativa de 13 anys (2010-2023), escissió i extinció de la Congesta de gel Inferior en el Lòbul Oriental (11-4).
Comparativa de 10 anys (2005-2015) del sector de la Congesta de gel (11-3) de Punta Oliveras.
El gel a major altitud dels Pirineus en el límit superior del Lòbul Oriental. Comença a emergir del gel el substrat rocós el 2005, que un any més tard produiria l’escissió de la Congesta de gel Oliveras (11-3). (Jordi Camins).
Imatge de 2015 d’un ja residual AG de Punta Oliveras (11-3). Les figures humanes de totes dues fotografies ens faciliten dimensionar el sector. (Jordi Camins).
