12) Llosás

Durant l’última glaciació (fa entre 85.000 i 18.000 anys), la Glacera de Llosás ocupava tant el circ entre els Pics Tempestats i Aneto (vessant sud), com tota la conca delimitada pels Pics Margalida i Russell (vessant aquest). Al nivell de l’actual Pleta de Llosás, a poc menys de 2.000 m d’altitud, aquesta glacera confluïa amb la Glacera de Vallibierna en una única llengua de gel de 9 km de longitud, a la qual també s’unia la Glacera de Corones, fins a l’actual sector que delimiten el Pla de Senarta i la Presa de Pas Nou, per a ser tributària de la Glacera de l’Ésera. Aquesta última va arribar a aconseguir una longitud de 36 km.

La glacera de Llosás es va desenvolupar de nou com a glacera de circ durant la Petita Edat de Gel, sota la protecció dels grans cims que formen la seva capçalera. De la seva recent activitat, ha quedat una morrena frontal ben definida. El seu punt més avançat coincideix amb zona d’ombria generada pel Pic Tempestats en aquest sector de l’antiga glacera.

Durant la Petita Edat de Gel, els seus 28 ha d’extensió van representar solament el 4% de l’extensió total del gel del Massís d’Aneto-Maladeta, així com el 26% del gel en la vessant sud del massís. Els fragments de les geleres romanents d’aquesta glacera es van extingir definitivament el 1987.