14) Cregüeña

L’extinta glacera de Cregüeña es troba allunyat dels recorreguts de muntanya més habituals del massís d’Aneto-Maladeta. Aquestes condicions ho han propiciat potser que sigui la menys estudiada del Parc Natural Posets Maladeta.

Durant la Petita Edat de Gel, s’estima que ocupa una superfície de 39 ha. La seva orientació sud-oest ha condicionat la seva accelerada reculada. Ja en els anys 80 mostrava dos sectors clarament diferenciats i catalogats llavors com a geleres.

14-1.- Superior de Cregüeña-Extingit.

És el sector que tradicionalment es va identificar com a Glacera i posteriorment Congesta de gel de Cregüeña. La morrena que tanca el circ en la base del Pic de la Maladeta Oriental, confirma el desenvolupament de la glacera durant la Petita Edat de Gel, amb una extensió de 21 ha, una longitud de 460 m i una amplitud màxima de 530 m. En la dècada dels anys 80, la congesta de gel que ocupava el sector estava dividit en dues seccions, sovint cobertes de neu fins a final de temporada. Les seves últimes restes es van extingir el 2007.

14-2.- Inferior de Cregüeña – Extingit.

Es trobava situat en la vertical de la vessant sud del Coll Maleït i s’estenia per la base de la crestaen sentit sud fins a passat el Pic Aragüells: aquesta glacera extinta va aconseguir 18 ha d’extensió durant la Petita Edat de Gel. El 1990 es va subdividir en un conjunt d’unitats menors que van resistir adossades a la Cresta de Cregüeña sota la protecció de les Agulles Haurillón, Cregüeña i Juncadella. L’any 1999 es va extingir el fragment situat en la base del Collado Maleït. La resta de petites unitats van subsistir en forma de geleres deteriorades i residuals fins a la seva extinció total el 2007.