Español
Català
Français
English
La Glacera Oriental i la Gelera Occidental de la Maladeta com a aparells glacials individualitzats, són conseqüència de l’escissió el 1990 de l’originària Glacera de la Maladeta.
Durant la Petita Edat del Gel, amb una superfície de 128 ha, va ser el 1r glacial més extens del massís i el 4t dels Pirineus. La seva llengua va aconseguir una longitud màxima de 1.520 m, la 5ª de tota la serralada.
Considerats de manera individual, actualment la Glacera Oriental de la Maladeta continua sent la quarta glacera més extensa dels Pirineus amb 13,9 ha. Conserva una incipient llengua de gel i mostra els elements identificatius d’una glacera: morrenes, diferents formes d’esquerdes entre les quals recentment destacava una visible rimaia. Ocasionalment, fins fa una dècada, alguna gruta subglacial permetia l’accés al seu interior.
Malgrat la seva orientació nord-est, des de 1992 la reculada de la seva llengua ha estat de 385 m, amb una mitjana de 12 m/any. La pèrdua de gruix d’aquesta glacera, oscil·lava entre 45 i 50 cm/any fins a principis d’aquest segle, i actualment superen els 3 m/any.
Les fotografies mostren de manera objectiva el deteriorament de tots els seus sectors sense excepció. En la cubeta oriental, una congesta de gel parcialment coberta d’enderrocaments, que nomes aconsegueix les 0,3 ha, és el resultat d’un deteriorament que va començar a fer visible en aquest sector el 2007. En el sector més occidental s’endevina ja una pròxima escissió que conformarà una nova congesta de gel independent.
La Gelera Occidental de la Maladeta és conseqüència d’una escissió produïda al voltant de l’any 1990 en el sector de la Torre Cordier. Durant la Petita Edat de Gel, la Dent de la Maladeta va estar totalment voltada pel gel, i la Torre Cordier emergia com un illot entre una massa gelada de grans proporcions, entre 1960 i 1985 la seva reculada va ser poc destacable.
Els anys posteriors a l’escissió, la glacera va romandre activa. El 2006 van començar a apreciar esquerdes longitudinals a la seva superfície. El procés de degradació ha estat accelerat. És el 2023 quan perd tot indici d’activitat i va ser descatalogada com a glacera. Malgrat la seva reduïda extensió de 2,3 ha és considerat el 14è aparell glacial més extens dels Pirineus, i el tercer d’entre les geleres.
Per a comprendre la seva ràpida reculada, és significativa la imatge del 2012, on la inexistència total de neu sobre el gel dona fe d’un dels anys recurrents amb balanç de massa negatiu, sense generació de nou gel.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
15) Oriental de la Maladeta i 16) Occidental de la Maladeta
Comparativa de imágenes
Comparativa de 148 anys.
Glacera de la Maladeta el 1876, molt a prop de les seves morrenes de la PEH. (Postal “Le Glacier de la Maladeta -vu de la Pena Blanc-” – Photolithografhie A. Quinsac, à Tolouse).
Glacera Oriental i Congesta de gel Occidental de la Maladeta el 2024, any en què la cobertura de neu ha estat superior als anteriors i cobreix el gel glacial. (Jordi Camins).
Comparativa 2007 – 2012.
Glacera Oriental de la Maladeta. La cubeta oriental el 2007. A Comparar amb les dues imatges següents. (Jordi Camins).
Glacera Oriental de la Maladeta el 2022. A l’esquerra la cubeta oriental amb la seva congesta de gel, el sector de separació amb la glacera correspon al de les dues fotografies anteriors. A la dreta de la fotografia, el sector del pròxim fraccionament que conformarà una altra congesta de gel independent. (Jordi Camins).
Comparativa 125 anys des del sector del Portillón Superior.
La Glacera de la Maladeta a principis del s. XX, i la Torre Cordier, sector on s’escindí el 1990 en els dos AG actuals. (Planxi 15. Glacier de la Maladette-vue du portillon d’en haut. Autor probable M. Meys).
La Glacera Oriental de la Maladeta el 2022 des del Portillón Superior. (Jordi Camins).
Comparativa de 30 anys (pèrdua de gruix i longitud de 1992 a 2022).
Glacera Oriental de la Maladeta el 1992. (Jordi Camins).
La Glacera Oriental de la Maladeta el 2022. Destaca el deteriorament de la llengua de gel en els últims dos anys. (Jordi Camins).
Comparativa 38 anys Occidental de la Maladeta 1985 a 2023.
Glacera Occidental de la Maladeta el 1992. La forma convexa de la glacera es signe encara del seu estat saludable. (Jordi Camins).
Gelera Occidental de la Maladeta el 2023 quan va ser descatalogat com a glacera. Al finalitzar l’estiu es va dividir en dues geleres, superior i inferior. (Javier Barco).
