Español
Català
Français
English
Durant la Petita Edat de Gel, la Glacera de Literola, amb una extensió de 27,5 ha, va ser el 5° major glacera del massís de Perdiguer i el 2° de les glaceres pirinenques orientat estrictament al sud juntament amb la Glacera de 13) Corones. Va aconseguir una longitud màxima de 670 m, encara que va ser més destacable la seva amplària, que amb 1.050 m va representar la 12a major amplitud de capçalera de la serralada. La seva extinció total s’estima el 1999.
És considerada l’última glacera pirinenca a perdre la seva activitat d’entre les glaceres pirinenques orientades al sud.
El conjunt de morrenes de la Petita Edat de Gel i de breus pulsacions més recents converteixen l’antiga ubicació de l’extinta glacera de Literola en un lloc òptim per a observar els diferents fenòmens glaciológics. En la seva regressió van quedar al descobert els Ibons Blancs de Literola, que representen un dels més recents exemples als Pirineus de la sobre excavació de les glaceres de la Petita Edat de Gel.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
