La coneguda com a Congesta Oriental de Molseret ocupava una escassa superfície al vessant sud (Vall d’Estós), a la base de la cresta occidental que enllaça el cim del Perdiguero amb el Portillón d’Oô (2.913 m). L’acompanyaven a tres congestes de neu, dues occidentals i una més oriental que es van deixar d’observar el 2006. Al novembre del mateix any, la congesta va passar a la catalogació de residual i es va extingir totalment el 2012.
La permanència de la congesta de gel i de les de neu malgrat l’orientació desfavorable va ser possible gràcies a que eren receptores d’importants acumulacions de neu, procedent de lliscaments originats a les parets i corredors superiors. La major part dels anys la neu no perdura, i només durant els anys d’abundants nevades s’observa una gelera en l’emplaçament de l’antiga congesta .
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo: