3) Turó dels Tres Puntes i 4) Cap de Toro

Els dos aparells glacials van constituir les últimes restes de gel glacial del vessant de Mulleres, on en les fases més tardanes de l’última glaciació, fa 10.000 anys, continuava encara molt actiu la glacera de l’Escaleta. Era el sector més allunyat de les conques d’alimentació de la Glacera de l’Ésera (Vall de Benasc), que va aconseguir una longitud de 36 km en els seus millors temps.

En les últimes dècades totes dues han tingut dimensions molt reduïdes, sense superar les 0,3 ha. Les antigues congestes  i posteriorment les seves restes residuals únicament emergien ja molt avançada la temporada, ja que fins a finals d’estiu es trobaven protegits sota una capa de neu, excepte els estius més calorosos.

A partir de l’any 2009 van deixar de ser considerades congestes de gel  per a ser catalogades  com a residuals.

La Congesta  del Turó dels Tres Puntes era visible des del Pla d’Aigüalluts. La sobrealimentació que li proporcionava la neu despresa de la barrera rocallosa i una orientació favorable han permès minimitzar el seu deteriorament. Durant les següents dècades, es va anar deteriorant progressivament fins a la seva extinció el 2020.

La Congesta  de Cap de Toro, també protegit de la radiació solar fins a migdia degut a la seva orientació oest, es va dividir en tres parts en la dècada dels 80. Abans de ser considerada residual, únicament el fragment central contenia gel glacial, flanquejat gairebé sempre per dues geleres fins a la seva extinció total el 2019.