38) Gourgs Blancs

La Glacera de Gourgs Blancs, amb 53 ha, va ser el 12è més extens dels Pirineus. A principis del segle XX, el gruix del gel glacial superava el Collado de Gourgs Blancs (2.877 m), formant una petita llengua que descendia cap a l’est, en un dels escassos exemples de difluència glacial als Pirineus.

Anàlogament als Ibons Blancs de Literola, la sobre excavacin i posterior reculada del gel ha propiciat la formació de nous “gourgs blancs” (llacunes-Ibons). Aquests es caracteritzen pel color blanquinós de les aigües, provocat pels sediments (farina de glacera) originats per l’acció erosiva del gel.

Aquesta actual congesta de gel es va fraccionar en dues congestes principals. El més oriental (38-1), entre el Pic Jean Arlaud (3.065 m) i el Pic donis Gourgs Blancs (3.129 m). El més meridional (38-2), entre aquest cim i la Pointe Lourde Rocheblave (3.108 m). Tots dos s’han anat deteriorant i reduint, cobrir a més de material d’erosió.

A l’actualitat, el fragment oriental (38-1) apareix com una congesta de petites dimensions adossat al sector més protegit de la paret. El fragment més extens (38-2) es va escindir en tres unitats principals que encara s’observaven el 2020. El 2023 únicament continuava visible el fragment principal en forma de congesta .

Tots els fragments d’aquesta glacera extinta sumen una extensió de 0,6 ha, podent existir altres restes no visibles coberts pel material d’erosió que abunda en el sector.