47) Barroude

Durant la Petita Edat de Gel la Glacera de Barroude va ser, amb 16 ha, l’aparell glacial de major extensió del Massís de la Munia, aconseguint una longitud de 700 m.

Aquesta glacera es va alimentar de la sobre acumulació de la neu que rebia dels despreniments de la Muralla de Barroude, entre els Pics de Tromouse i Heid. Es va mantenir com a glacera activa fins a 2010 aproximadament, amb el seu límit inferior a baixa altitud (2.400 m).

La morrena marginal dreta, de grans proporcions en relació a l’actual congesta , està travessada per una sèrie de canals d’erosió (racheln). En els últims anys, diversos       enfonsaments en el seu sector central permeten accedir al seu interior.

Els seus actuals 3 ha d’extensió, ho situen com l’aparell glacial més extens del massís, el 2n  entre les geleres dels Pirineus i el 11è de la serralada d’entre els catalogats com a glaceres i geleres.