5) Sud del Pic de Salenques i 6) Nord del Pic de Salenques

Per la seva nomenclatura gairebé coincident, i proximitat, no s’han de confondre amb els aparells 7) Oriental de Salenques i 8) Occidental de Salenques.

Ocupen una de les capçaleres de la Vall de Barrancs, entre l’Agulla de Salenques (2.928 m) i el Pic de Salenques (2.995 m). Poc coneguts i probablement eclipsats per la veïna Glacera de Tempestats, eren visibles des de nombrosos punts dels recorreguts d’alta muntanya del massís d’Aneto – Maladeta.

Durant la Petita Edat del Gel, l’aparell Nord va arribar a ser una modesta glacera que va aconseguir una longitud de 360 m. Durant la segona meitat de la dècada dels 80, totes dues tenien la consideració de geleres en acceptable estat de conservació.

L’any 2007, a l’aparell glacial sud, només s’apreciaven restes de gel residual que van acabar per extingir-se íntegrament el 2012. L’aparell glacial nord, malgrat haver reduït significativament la seva extensió, va mantenir la condició de congesta  fins a l’any 2009, quan va ser catalogada com a residual, s’hi ha observat aquestes restes  durant una dècada més fins a la seva total extinció el 2019.