Saltar al contenido
Criosfera Pirineos

Macizos / G) Massís de Néouvièlle

52) Néouvielle

52) Néouvielle

L’absència d’un cordó morrènic en condicions acceptables de conservació, dificulta el poder delimitar les dimensions que va aconseguir la glacera durant la Petita Edat de Gel, que s’estima en 16,5 ha, aconseguint probablement una longitud màxima de 750 m, i acollint gairebé el 14% del gel del massís. A grans trets, el seu desenvolupament va representar únicament la meitat del qual van aconseguir les seves glaceres veïnes, 53) Maniportet, 54) Pays Baché i 55)Lac Tourrat.

A inicis del segle XX la seva morfologia ja presentava signes d’una gran reculada, i en iniciar l’últim quart de segle, era una congesta  molt deteriorada, que encara sense disposar de dades molt precises, es va donar per extingit el  1980.

L’antiga Glacera de Néouvielle és una dels més citatades en les guies que descriuen els recorreguts d’alta muntanya del massís. Ascendir per la seva “neu vella”, era un dels principals atractius que durant el segle XX va tenir la popular ascensió per la via normal del Pic de Néouvielle.

Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:

Macizo de Néouvièlle

G) Massís de Néouvièlle

Occitanie
5 glaceres

Galería de imágenes

El cim de Néouvièlle (1) i l'emplaçament del seu antic AG (52). El Pic Ramougn (2) i el seu extingit AG (51). La Congesta de gel de Maniportet (53) amb els cims de Trois Conseillers (3) i Turón de Néouvièlle (4). La Congesta de gel de Lac Tourrat (55) en la vessant nord del Pic Long (5). Pic Maubic (6) i Lac de Cap Long (10). (Jordi Camins – 2017).

L'antiga ubicació de la Glacera de Néouvièlle (52) i el cim (1), que des de fa més de quatre dècades ja no fa honor al seu nom “Neu vella”. És visible també l'antic emplaçament en les imatges 294, 296 i 297. (Jordi Camins 2012).

Des d'una posició semblant a la de la fotografia anterior, l'últim fragment de la Congesta de Néouvièlle (superior), i geleres el 1976. (Autor no conegut).

Des de les proximitats del cim, una molt deteriorada Congesta de Néouvièlle, pràcticament en estat residual i molt pròxim a la seva extinció, el 1976. (Autor no conegut).

En un enfocament semblant al de la imatge anterior, unes geleres en la ubicació de l'extingit AG de Néouvièlle, que desapareixen abans del final de cada estiu. (Jordi Camins – 2012).

Configuració de cookies