Durant la Petita Edat de Gel, al nord del Pic Long (3.192 m), es va desenvolupar la Glacera Tourrat, o del Lac Tourrat. Les morrenes d’aquesta etapa recent indiquen una longitud de la llengua de 830 m, estendre les 37 ha de superfície glacial per la pràctica totalitat del que avui és el llac del mateix nom. Va ser el major dels aparells del massís, albergant el 31% del gel del sector de Néouvielle-Pic Long.
Fins A mitjans del segle XX, el Lac Tourrat rebia els seracs del potent front de la glacera. En el seu procés de degradació i en catalogació de congesta de gel, el fragment de major extensió es va mantenir adherit a la paret nord del Pic Long, a uns 2.900 metres d’altitud. Fins a inicis de 2020 en aquesta congesta es podia observar, un característic gel glacial bisellat. Actualment presenta 0,1 ha d’extensió.
Un segon fragment (55-1) va subsistir en forma de congesta en la riba sud del llac, convertint-se en residual el 2012 i extingir finalment el 2017. Una diminuta placa de gel va romandre adossada al nord-oest del Pic Maubic (55-2), però el 2017 era ja residual i la cobertura per enderrocaments la feia pràcticament invisible. Actualment està extingit.
A més de les 0,1 ha del fragment principal, el 2024 s’observava encara la diminuta resta en forma de gelera sota la Brèche de L’Estibère Male (53-3). Fins i tot tractar d’una resta anecdòtica, és destacable que en l’última dècada a penes ha sofert modificacions en el seu estat de conservació.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
55) Lac Tourrat
Comparativa de imágenes


Comparativa de 123 anys.
318.- Tourrat, probablement l’any 1900. Comparar-ho amb la fotografia següent. (Biblioteca Municipal de Tolouse).
319.- Transcorreguts 123 anys des de la imatge anterior, la diminuta Gelera de Lac Tourrat, adherit a la paret nord del Pic Long el 2023. (Salvador Ruiz).