La glacera de Pays Baché (o Glacier de Badet) va ocupar una superfície de 30,5 ha durant la Petita Edat de Gel en el circ situat entre les arestes que discorren des del Pic Badet (3.160 m), a l’est, i el Pic Maubic (3.058 m), al nord, confluint amb el Pic Long (3.192 m). En el seu moment va representar el 25% del gel del massís. La seva llengua de 880 m, la de major longitud del sector, va quedar delimitada per una morrena ben conservada. Durant la petita edat de gel, va ocupar el lloc 22a en extensió d’entre les glaceres pirinenques. A mitjans del segle XX, la seva llengua es va reduir a menys de 400 m, encara que el gel aconseguia encara l’aresta superior.
Ja iniciat el segle XXI, una única gelera situada entre els Pics Long i Badet i dos fragments de gel residual conservaven una petita mostra glacial en aquest entorn morrènic. Les restes de l’última Gelera van deixar d’observar el 2024, quan es va donar definitivament per extint.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
54) Pays Baché
Comparativa de imágenes


Comparativa de 21 anys.
En 1896, l’encara molt extensa Glacera de Pays Baché, 111 anys abans de la fotografia anterior. (Lucien Briet).
Les restes d’una nevada tardorenca el 2017, faciliten observar la ubicació de la gelera sota la protecció de l’aresta que enllaça els Pics Badet i Long. Ben definides les morrenes marginals esquerra i dreta. (Jordi Camins).