L’antiga glacera del Corredor Nord-oest de Mont Perdut se situava a l’interior del corredor pel qual discorre la via normal d’ascensió a la Mont Perdut per Góriz, una vegada superat el Llac Gelat (2.985 m). Les seves antigues aigües de fusió que actualment formen el llac, són l’origen de la Cascada de Gavarnie, que salva més de 400 metres de desnivell en el vessant occità després d’un recorregut subterrani.
Aquesta Glacera degué ocupar una extensió de 4,6 ha durant la Petita Edat de Gel, aconseguint una longitud de 510 m, arribant probablement fins a la seva morrena frontal a la vora del Llac Gelat. En les fotografies de principis del segle XX, la glacera mostra un considerable gruix.
Va resistir com a gelera en bones condicions de conservació fins a mitjans de la dècada dels 80. Ja en clar procés de deteriorament, l’any 1989 es va fragmentar en dues unitats, que 1995 ja es van considerar com a residuals. L’any 2011, en la fracció superior es va observar l’última resta de gel, que es va extingir el 2012.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo: