65) Astazu

L’aparell glacial d’Astazu està situat en el vessant d’Estaubé, a l’est de l’Hourquette de Païlla, en la cara nord-nord-est d’a base de la muralla que enllaça el Pic de Pineta (2.859 m), la Bretxa de Tucarroya (2.666 m) i el Gran Astazu (3.071 m). Durant la Petita Edat de Gel degué aconseguir una extensió superior a les 14 ha.

La seva disposició més horitzontal que longitudinal va dificultar durant anys la identificació de signes d’activitat, fins que en la dècada dels anys 90 va cessar la seva dinàmica glacial convertir en una Congesta de gel.

A partir de 2017, el seu cos principal va tendir a escindir en dos fragments, just en la base dels corredors que l’alimenten amb aportacions de neu. La fracció menys extensa està situada a l’oest i coberta de material d’erosió. Actualment, el gel continua conservant l’estructura bisellada característica de les geleres.

Les altres unitats, a l’est del qual va ser el cos principal, s’han anat extingint, a excepció de la qual es troba adossada a la paret nord del Pic de Pineta. Aquesta es troba en forma de congesta de gel i d’una resta residual enterrada en la Bretxa de Tucarroya. Tot el conjunt, suma una extensió de 12,6 ha.

Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:

Massís de Gavarnie

Occitanie, Aragón
12 glaceres

Galería de imágenes

La Gelera d'Astazú (65) el 2007. Gran i Petit Astazú (1 i 2) i Bretxa de Tucarroya (16). En segon terme el cim del Cilindre de Marboré (15) i de Marboré (3), la Gelera Superior (58) i Glacera Inferior de Mont Perdut (59), i la Gelera Central de Marboré (63), pertanyents al Massís de Mont Perdut. (Jordi Camins).

En primer terme el sector de l'AG d'Astazú, en el període de canvi del s XIX al XX. A la dreta la glacera principal. En segon terme el sector del qual va ser la Glacera Est de Marboré o del Cilindre. (Georges Ledormeur).

El 1986, a la dreta l'encara Glacial d'Astazú. En el centre la Bretxa de Tucarroya i les diverses congestes de gel. A l'esquerra la gelera adossada a la paret del Pic de Pineta. (Gabriel Baena).

El 2017, en Gelera d'Astazú en la base dels corredors que li alimenten, tendint a fraccionar. A destacar, la morrena en el front de gel, i la tendència al cobriment, especialment en el sector oest. (Jordi Camins).