70) Casc

El cos principal de la Gelera del Casc està situat a uns 350 m per sota del cim del mateix nom (3.006 m), lleugerament escorat a l’est de la seva vertical. Ocupa la graderia de l’antiga Glacera de la Bretxa de Roland, encara que a una altitud una mica inferior, ja que aquesta plataforma va perdent altura en direcció aquest. Durant la Petita Edat de Gel va aconseguir una longitud de 375 m en dos graons. El fragment principal se situa en l’inferior, mentre que en el graó superior resisteixen de manera precària dues geleres. La seva amplària de capçalera va ser de 1.360 metres durant la Petita Edat de Gel, formant una mateixa unitat amb l’aparell glacial de la Bretxa de Roland. Això ho va situar com en la 5a dels Pirineus en amplària de capçalera.

En la dècada de 1975-1985, era una glacera dinàmica de tipus suspès que mostrava un gruix considerable de gel amb esquerdes. El seu potent front desprenia seracs, que no aconseguien assentar en cap dels graons inferiors per a regenerar la glacera, donada la verticalitat del terreny.

Catalogat actualment com a gelera, el 2022 el fragment inferior conservava un gruix considerable de gel sota la cobertura d’enderrocs d’erosió, que es va minimitzar durant el calorós estiu de 2023. El 2024, una gelera es va mantenir cobert per la neu. En el graó superior, totes dues geleres es troben en un estat pràcticament residual. El conjunt suma una extensió total de 0,9 ha.

Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:

Massís de Gavarnie

Occitanie, Aragón
12 glaceres

Galería de imágenes

El 2007, el cos principal del llavors Glacial del Casc (70), en la mateixa graderia que l'AG de la Bretxa de Rolande (71). Durant la Petita Edat del Gel formaven una mateixa glacera, amb una amplària de capçalera de 1.360 metres. En el graó superior resisteixen dues geleres (1 i 2). Torre i Espatlla de Marboré (5), cim del Casc (6) i Bretxa de Rolande (7). (Jordi Camins).

La Glacera suspesa del Casc, amb els seus dos sectors, en el traspàs del s. XIX al XX. (Postal número 7 - Chemin de la Brèche de Rolande – Le Trenqui et le Col du Taillon – LL).

Entre 1975-1985, un potent i esquerdat Glacial del Casc (70), que desprenia al buit els seus seracs, i les actuals geleres (1 i 2). El llavors Glacial de la Bretxa de Rolande (71), i la posició de l'AG Sud Taillón (73) en el vessant d'Ordesa. Cim del Casc (6), Bretxa de Rolande (7), Pic de Balzillac (8) i Falsa Bretxa (9). (Jordi Camins).

En el centre de la imatge, la Glacera del Casc el 1992, des de l'Espatlla de Marboré. (Jordi Camins).

El 2017, la Glacera del Casc (70) i les dues geleres del graó superior (1 i 2). S'han inclòs les numeracions perquè el camuflatge i la foscor de la vessant nord a la tardor, impedeixen la localització del cos principal. Cims del Casc (6) i Espatlla de Marboré (5). En segon terme el vessant d'Ordesa. (Jordi Camins).

El 2012, el cos principal de la Glacera del Casc amb una molt feble dinàmica. (Jordi Camins).

En la part inferior de la imatge, en paral·lel a la llengua de gel, el sector de major gruix cobert de material d'erosió, el 2022. (Jordi Camins).

La Gelera del Casc, que el 2024 va mantenir la cobertura de neu. El gel sota el mantell d'enderrocs (imatge anterior), va sucumbir al desfavorable estiu del 2023. (Jordi Camins).