Español
Català
Français
English
La Glacera del Taillón és en l’actualitat l’aparell glacial més extens del Massís de Gavarnie. Situat a 2.550 m d’altitud, aquesta glacera és el més accessible en termes de longitud de recorregut, una de les raons per la qual es considera un dels més coneguts i millor estudiats de la serralada.
Les morrenes de la Petita Edat de Gel, molt allunyades del seu front actual, indiquen una longitud de la glacera de 1.440 m, la 6a dels Pirineus, així com una extensió de 41 ha, que li situen també com el major de les glaceres del massís, i en el 13° dels Pirineus.
La glacera naixia en el graó superior de l’encaixonat circ, en la base de la Falsa Bretxa (2.909 m), zona en la qual el 2023 es va extingir la gelera.
L’any 2006 es va consumar la divisió de l’aparell en una glacera mitjana i un altre inferior. La distància entre tots dos s’ha anat ampliant any rere any, i el mur de roca que separa les dues terrasses es va convertir en un obstacle insalvable per a la reunificació de la glacera.
La glacera mitjana ha sofert en poc temps una gran deteriorament. El 2022 es van apreciar per última vegada indicis d’activitat, convertir en una gelera que el 2024 mostrava clars signes de col·lapse. El fragment inferior és el que actualment manté una feble dinàmica, perceptible solament en el seu sector superior, amb una evolució clara cap a una estructura de Gelera.
El conjunt, format per la gelera mitjana i la glacera inferior, suma una extensió actual de 4,5 ha, que malgrat les seves reduïdes dimensions el posiciona com el 5è major glacera dels Pirineus.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
72) Taillón
Comparativa de imágenes
Comparativa de tres dècades, de 1992 a 2022.
Una activa Glacera de Taillón el 1992. (Jordi Camins).
El 2022, transcorreguda una altra dècada, els comentaris resulten innecessaris. A l’esquerra de la imatge, entre el gel visible i el cos principal de la glacera, el gruix del gel sota la cobertura de material d’erosió continua sent considerable. (Jordi Camins).
Comparativa de 30 anys, de 1994 a 2024.
El front de la Glacera de Taillón el 1994 des del sector de la Falsa Bretxa i el Dit. (Jordi Camins).
El 2024, transcorreguts 30 anys des de la fotografia 441. (Jordi Camins).
Comparativa de 12 anys, de 2012 a 2024.
El front de gel l’any 2012. (Jordi Camins)
El front de la glacera el 2024, evolucionant cap a una estructura de gelera. A l’esquerra el sector cobert de material d’erosió. (Jordi Camins).
