Español
Català
Français
English
Una consistent morrena de més d’1 km de front, en la base de l’extensa vessant nord del Pic Taillón, entre les arestes nord-est i nord-oest, mostra l’existència d’una antiga glacera d’escassa longitud, però amb un poderós desenvolupament horitzontal. S’estima que durant la Petita Edat de Gel va poder aconseguir una extensió de 15 ha, posicionar en el 10è lloc en amplitud de capçalera.
Entre 1982 i 1985 es trobava escindit en tres unitats. La seva potent morrena li va mantenir poc visible, allunyat i al marge de la majoria d’observacions.
En el fragment oriental, el 2012 van apreciar per última vegada febles esquerdes en el sector superior en el punt on rebia la màxima acumulació de neu procedent de l’aresta nord-oest del Taillón. La major part de la seva superfície estava ja llavors coberta per material d’erosió, adoptant la morfologia en una gelera negra.
El 2017, únicament era visible el gel en el seu sector superior. Cinc anys més tard conservava encara un mínim gruix de gel i se li va catalogar com extingit l’any 2023. Una gelera continua ocupant la seva antiga ubicació i no es descarta la possibilitat que existeixin fragments de gel enterrats sota la cobertura d’enderrocaments.
Els fragments de Gelera central i occidental es van mantenir com a aparells residuals fins a la seva extinció total el 2023.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
