76) Tourettes

A banda i banda del serral que separa el Pic donis Tourettes (2.635 m) i l’aresta que descendeix del Gabietous Nord, se situava aquest aparell glacial que es va mantenir unit per una franja de gel en l’esmentat serral.

En condicions semblants a les comentades en descriure la Glacera del Taillón Nord, el seu desenvolupament horitzontal durant la Petita Edat de Gel va ser molt destacable. L’amplitud de capçalera de 1,3 km, va ser la segona del massís per darrere de la de la Glacera del Casc-Bretxa de Rolande, i la 6è dels Pirineus. La seva extensió de 30 ha li va posicionar entre els 25 glaceres més extenses de la serralada.

Entre 1982 i 1985 ja es trobava fragmentades en dues unitats, catalogades com a geleres. De la mateixa forma que tots els altres aparells de la vessant nord del sector Taillón-Gabietous, el procés de deteriorament s’ha manifestat de manera contundent durant les últimes dècades. El fragment situat a l’est del serral (76-1) va passar a la condició de residual el 2017, amb dubtosa existència de gel glacial, una altra nova escissió i una reduïda extensió.

Les geleres que gairebé tots els estius persistien en la ubicació del fragment (76-2), dificultaven la seva observació. Encara que ben alimentat per les aportacions de neu de la muralla dels  Gabietous, no va aconseguir mantenir la condició de gelera molta temps més, convertint-se en residual i donar tot el conjunt per extingit l’any 2019.

A la  Congesta de Tourettes se’l va considerar sempre formant part dels aparells glacials occitans, encara que en realitat aquest Collado marca la divisòria fronterera, per la qual cosa un dels seus fragments (76-2) va ocupar també territori aragonès a la Vall de Bujaruelo. No obstant això, a l’efecte de catalogacions aquest aparell glacial s’ha considerat com a pertanyent al vessant occità.