79) Petit Vignemale

En el vessant de Gaube, orientat al nord, la Glacera del Petit Vignemale es desenvolupa sota el Col donis Glaciers (2.990 m), en l’aresta que enllaça el cim del Petit Vignemale (3.032 m) amb la Punta Chausenque (3.154 m).

Durant la Petita Edat de Gel i fins a principis del segle XX, confluïa amb la Glacera dels Oulettes de Gaube, formant l’antiga Glacera Nord del Vignemale que des de la seva capçalera fins al front va aconseguir una longitud de 1.590 m, convertint-se en el quart glacial més llarg dels Pirineus. Amb una extensió de 62 ha va ser el 2n major del massís i el 9è de la serralada.

Una vegada independitzat de la Glacera d’Oulettes de Gaube, la reculada de la llengua de gel la va convertir en una glacera suspesa. El seu serac, individualment considerat, ha estat fins fa poc menys de dues dècades l’únic dels Pirineus i el més meridional d’Europa, amb capacitat per a regenerar en el graó inferior. El 2007 el nexe d’unió es va trencar per primera vegada i durant algun temps va existir un cert contacte entre tots dos sectors, depenent dels moviments de la glacera. Amb el fraccionament consolidat definitivament, els lliscaments de neu i gel del sector superior van continuar alimentant, encara que precàriament a l’inferior, que va anar perdent ràpidament la seva dinàmica glacial fins que va deixar d’observar el 2023, quan es va catalogar com a gelera.

El fragment superior manté una precària activitat que va afeblir a causa d’un desglaç imparable, que ha transformat el seu potent front en una fràgil làmina de gel. La superfície actual del conjunt és de 1,5 ha i encara que segueix catalogat com a glacial, vuit geleres pirinenques ja li superen en superfície.