80) Oulettes de Gaube

La Glacera d’Oulettes de Gaube es troba situada a la base del Couloir de Gaube. Durant la Petita Edat de Gel i fins a principis del segle XX, tots dos confluïen formant l’antiga Glacera Nord del Vignemale, que des de la seva capçalera en el Col donis Glaciers (sector Petit Vignemale) fins al front situat en la zona de l’actual refugi de Gaube, va aconseguir una longitud de 1.590 m. Això ho va posicionar com el 4t glacial més llarg dels Pirineus. Amb una extensió de 62 ha va ser el segon major del massís i el 9è de la serralada. Si considerem la longitud de manera individualitzada per a la Glacera d’Oulettes des de la seva zona d’alimentació en el Couloir de Gaube, va ser de 1.090 m.

A 2.300 m d’altitud, Juntament amb la Congesta de ges de 47) Barroude i la 1) Glacera d’Arcouzán, presenta el gel glacial a menor cota dels Pirineus. El gel es conserva gràcies a la protecció enfront de la radiació solar que li proporciona la muralla nord de Vignemale, així com a la sobrealimentació de neu que rep per despreniments, tant de l’esmentada muralla com del Couloir de Gaube, des del qual també rebia gel de la Glacera d’Ossoue.

En els anys 90 es va bifurcar en dues llengües a esquerra i dreta d’un destacable ressorgiment de roca que va aflorar en el centre de la glacera. No obstant això, en l’actualitat el gel ja no supera l’aflorament rocós i es produeixen constants fractures del front com a conseqüència. En la base de l’aflorament, ha quedat fragmentada una important massa de gel de la glacera en forma de gelera negra, cobert totalment de material d’erosió. Aquesta massa de gel continua rebent alimentació del sector superior, majoritàriament per lliscament.

L’extensió actual del conjunt és de 2,9 ha, la qual cosa li situa en la segona posició del Massís de Vignemale, i en la 12a dels Pirineus.

Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:

J) Massís de Vignemale

Occitanie, Aragón
7 glaceres

Galería de imágenes

Imatge de situació el 2017. En el centre el Couloir de Gaube i en la seva base la Glacera d'Oulettes de Gaube. A l'esquerra la Glacera de Petit Vignemale, i en la part superior i vessant oposat, la Glacera d'Ossoue (Jordi Camins).

La Glacera Nord de Vignemale en 1810, abans de la finalització de la PEH. A l'esquerra l'actual sector de la Glacera de Petit Vignemale, i a la dreta el Couloir de Gaube i l'actual Glacera d'Oulettes de Gaube. (Dibuix de Nicolás Chapuy – Thierry Frères – Glacier du Vignemale – Pyrénées).

La Glacera d'Oulettes de Gaube el 1974, amb una morfologia molt convexa, que certificava el seu bon estat de conservació. (Camil José Guiu – AFCEC).

La Glacera d'Oulettes de Gaube el 1993. La més extensa de les dues llengües de la glacera, destaca il·luminada pel sol en la part inferior de la fotografia. Molt visibles les morrenes de la PEH. Comparar amb imatge següent. (Jordi Camins).

La Glacera d'Oulettes de Gaube el 2024, transcorregudes dues dècades des de la fotografia anterior. En la part inferior dreta ha quedat desunit de la glacera el fragment en forma de gelera negra. Comparar amb imatge anterior. (Ricki Piki).

Des del cim del Pitó Carré el 1993, el Couloir de Gaube (15), la Glacera dels Oulettes de Gaube (80) amb les seves dues llengües de gel (1-2), i acumulacions morrèniques de la PEH (12). (Jordi Camins).

Detall de la Glacera d'Oulettes de Gaube el 2017, el que flueix a major velocitat als Pirineus, sota la protecció de la muralla nord de Vignemale. (Jordi Camins).

Els dos sectors de l'AG d'Oulettes de Gaube el 2022. L'actiu fragment superior en forma de glacera, i la gelera negra inferior, amb les obertures que permeten accedir al seu interior. (Gabriel Baena).