81) Montferrat-Tapou i 82) Pico Central

Pic Central L’extingit aparell de 81) Montferrat-Tapou, es va desenvolupar com a petita glacera de circ durant la Petita Edat de Gel, sota la cresta que uneix els cims que porten el seu mateix nom en el vessant oposat la  78) Congesta de gel de Montferrat, i desaiguant  al riu Arazas . Les seves encara visibles morrenes ens indiquen que va aconseguir una longitud màxima de 380 m i una extensió de 4,5 ha.

En les seves proximitats va progressar la Glacera del 82) Pic Central, la longitud del qual va aconseguir uns 250 m. La seva desfavorable orientació totalment sud, fué compensada per la sobrealimentació de neu que rebia de l’ampli vessant sota l’aresta que enllaça els Pics Central i Montferrat. L’immens tobogan en forma de tascó, conduïa la neu fins a la glacera, conferint-li una amplària de capçalera de 320 m i una extensió de 6 ha.

Situats tots dos en territori aragonès i coneguts també com les Geleres de Labaza, han portat una evolució molt semblant. Durant la dècada 1975-1985, coneguda com a Període d’Estabilització, van resistir en forma de Gelera, però posteriorment es van deteriorar amb rapidesa fins a extingir el  1993. En l’antiga ubicació de tots dos solen mantenir a l’estiu algunes geleres, especialment en el Pic Central.