L’actual aparell residual del Clot de l’Hount, és l’únic i última resta de gel del vessant aragonès del Massís de Vignemale o de Comachibosa. Orientat al nord-oest a l’interior del seu circ suspès, a uns 3.000 m d’altitud entre els cims de Clot de la Hount i Pique Longue de Vignemale, va aconseguir una longitud no va superar els 250 m durant la Petita Edat de Gel. La seva extensió de 4,3 ha li posiciona com el menor de les glaceres del Massís de Vignemale.
L’any 2021 va perdre la seva condició de Gelera. Des de llavors el seu gel és ja de dubtosa procedència glacial, sent probablement producte de la re congelació de l’aigua de desglaç. Per aquest motiu, actualment se li cataloga com a residual i molt pròxim a l’extinció.
L’escassa fracció de gel de 0,2 ha que subsisteix sota els enderrocs (ara orientada al nord-est), està arraconada en la base del Couloir Ledormeur, del qual rep una part important de la neu que li protegeix fins a gairebé el final de l’estiu.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo: