85) Oriental d’Inferns

A la Glacera Oriental d’Inferns se’l coneixia també com d’Arnales per la seva ubicació en la base d’aquest cim de 3.006 m d’altitud. Durant la Petita Edat de Gel la seva longitud de 500 m li va situar com l’últim dels 50 glaceres que van igualar o van superar aquesta longitud. Amb una morfologia de glacera de circ, va aconseguir les 8,9 ha d’extensió, sense arribar a confluir amb la Glacera Central d’Inferns.

Entre 1982 i 1985 va mantenir la seva condició de glacera activa, encara que no va trigar a fraccionar en dues unitats que inicialment compartien dimensions semblants.

La fracció inferior, sense activitat i per consegüent en condició de gelera, es va deteriorar ràpidament, extingir l’any 2012.

La part superior va conservar la seva dinàmica fins a l’any 2006, quan va passar a ser catalogada com a Congesta de gel. El 2017 únicament conservava gel glacial en l’extrem superior i oriental del circ. Cinc anys més tard va ser considerat un aparell residual, pràcticament mimetitzat amb l’entorn per la cobertura de material d’erosió, extingir el 2023.