Español
Català
Français
English
La glacera de Tempestats ha estat històricament una de les glaceres més emblemàtiques dels Pirineus. Durant la Petita Edat de Gel va ocupar el 7° lloc en longitud i extensió, superant els 1,4 km de longitud i les 68 ha de superfície. Un conjunt morrènic ben conservat ha facilitat el seguiment de la seva reculada. La seva llengua conservava 870 m de longitud a principis del segle XX i 500 m el 1985.
Entre 1985 i 2006, la reculada glacial de Tempestats va ser especialment notable en comparació amb la resta de grans glaceres pirinenques. Des de 2006, la reculada del seu front ha arraconat el seu cos principal a la base de la cresta que uneix el Pic Margalida amb el de Tempestats, protegint-lo de l’impacte de la radiació solar. El seu deteriorament no s’ha interromput, però progressa a un ritme considerablement menor que la resta d’aparells glacials pirinencs. El 2004 i en el seu sector oriental va sofrir una important escissió, mentre que el fragment en forma de congesta de gel es va extingir el 2012.
Actualment, encara que segueix catalogada com a glacera, presenta signes d’activitat feble. No obstant, amb una extensió actual de 4 ha, és considerat el 6è més extens de la serralada.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
9) Tempestats
Comparativa de imágenes
Comparativa de 37 anys (1986-2023).
Des del cim de Mulleres el 1986, a l’esquerra la Glacera de Tempestats (dificulta parcialment la seva visió el Pic de Salenques).
Al centre, la Glacera de Barrancs. A la dreta, la Glacera d’Aneto. (Jordi Camins). Des del Collado de Barrancs el 2023 i amb les mateixes referències de la imatge anterior. Imatge actual de l’estat dels aparells glacials, 37 anys més tard. (Jordi Camins).
Comparativa 37 anys (1986-2023).
La Glacera de Tempestats el 1986, des del sector del Collado de Barrancs. Comparar amb imatges anterior i següent. (Jordi Camins).
La Glacera de Tempestats el 2023 des del sector del Collado de Barrancs. Comparar amb les dues imatges anteriors. (Jordi Camins).
