Aquesta congesta extinta es troba en el punt de confluència entre la Vall de Literola i el de Remuñé. Una congesta coberta d’enderrocs va sobreviure fins a 1999 gràcies a la seva exposició nord en l’ombria, fins que el 1999 van desaparèixer les últimes restes de gel residual. La seva extensió durant la Petita Edat de Gel s’estima en 9,8 ha.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo: