Massís de Perdiguer   El Massís de Perdiguer juntament amb els sectors de Gourgs Blancs, Claravide i Lézat, aglutina al voltant de 40 cimeres que superen els 3.000 metres d’altitud, constituint la línia fronterera entre Espanya i França. La seva morfologia i altitud van fer possible que durant la Petita Edat de Gel ocupés 426,4 ha de gel (18% del gel pirinenc), sent el segon massís amb major extensió glacial de tota la cadena i superat únicament pel de Aneto-Maladeta.

Destaquen entre altres, els cims de Perdiguer (3.222 m), Maupás (3.109 m), Crabioules (3.116 m), Seil de la Baquo (3.103 m) i Gourgs Blancs (3.129 m). Els seus noms coincideixen amb alguns dels aparells glacials que els circumden.

Encara que a la vista de les condicions actuals pugui semblar increïble, el massís va acollir a 4 dels 15 glaceres més extenses dels Pirineus. La glacera conjunta dels aparells de Portillón d’Oô (35), Seil de la Baquo Est(36) i Oest (37), va ocupar el 3° lloc. La de Crabioules (30, 31 i 32) el 6è. La de Gourgs Blancs (38) el 12è, i la de Boum-Mail Barrat (27 i 28) el 14è.      .

A principis dels 80, es van inventariar 20 aparells, 11 d’ells catalogats com a glacials i els 9 restants com a geleres, representant el conjunt més nombrós d’entre els 12 massissos pirinencs amb gel glacial. El vessant francès acollia 13 d’ells i els 7 restants es trobaven a les valls aragoneses de Literola, Remuñé i Estós.

En les quatre dècades transcorregudes des de llavors, 14 dels aparells inventariats s’han extingit, sent la glacera de Seil de la Baquo Est l’únic que manté la  catalogació de glacera.  Actualment, totes les geleres i glacials romanents d’aquest massís es troben en territori francès. L’última resta de gel glacial del vessant espanyol es va extingir el 2022. S’estima que actualment l’extensió de gel glacial d’aquest massís és de 7,1 ha, que suposa una reducció del 98,3% des del final de la Petita Edat de Gel. Aquest massís ocupa ara el 5è lloc en extensió de gel respecte al conjunt de massissos pirinencs.

L’emplaçament dels aparells glacials romanents i les ubicacions dels extingits, estan situats en les zones més protegides del massís.