El massís de la Munia presenta nombroses valls originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions. El presideixen alguns cims que superen els 3.000 metres d’altitud. Els principals són: La Munia (3.133 m), Tromouse (3.085 m), Heid (3.022 m) i Robiñera (3.003 m).
En el Massís de la Munia, a principis dels anys 80 es van comptabilitzar 4 aparells glacials, que durant la Petita Edat de Gel van sumar una superfície glacial de 47,5 ha. Això va representar el 2% dels gels pirinencs, arribant a posicionar com el 9è massís amb major extensió glacial de la serralada.
Dos d’ells, Robiñera i Pène Blanque s’han extingit recentment. A l’actualitat, l’única glacera activa del Massís és el de La Múnia i l’única congesta de gel catalogada és la de Barroude; ambdues en territori francès. Tots dos sumen una superfície de 5,6 ha, la qual cosa representa una pèrdua d’extensió del 88,2% des de la Petita Edat de Gel, sent en l’actualitat el 6è massís amb més superfície glacial dels Pirineus.
15ha
Extensión glaciar durante la Pequeña Edad del Hielo
El hielo del Macizo de Eriste se extendió por 15 hectáreas en ese periodo, antes de su posterior extinción.
1º
Macizo en extinguir todo su hielo
Fue el primero de los doce macizos pirenaicos en perder completamente su hielo glaciar.
Imagen de situación de la vertiente norte del Macizo de Eriste en 2017
El fragmento más oriental (1) del Residual Eriste Norte (46), y el casi desaparecido fragmento (2), muy próximo a la cumbre del Gran Eriste (8). Cimas Eriste Norte (7), y Eriste Sur (9). (Jordi Camins).

Vertiente este del Macizo de Eriste
De izquierda a derecha las cumbres Eriste Sur, Gran Eriste y Eriste Norte. Neveros en la antigua ubicación del que debió ser el Glaciar de Bangueñola o Eriste, que citan algunas guías del siglo pasado. (Jordi Camins – 2015).
