H) Massís de Mont Perdut

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut està presidit pel cim de Mont Perdut (3.355 m), la tercera més alta dels Pirineus juntament amb la Punta Astorg en el Massís d’Aneto-Maladeta.

El Massís de Mont Perdut integra els aparells glacials dels cims de Soum de Ramond, Pic d’Añisclo (3.254 m), Mont Perdut (3.355 m), Cilindre de Marboré (3.335 m) i Marboré (3.248 m). Completen la llista de cims principals del sector la Punta de les Ones (3.003 m) i, tancant la capçalera de la Vall de Pineta, el Gran i Petit Astazú, de 3.071 i 3.012 m, i els aparells glacials que es situen en el vessant de Gavarnie. La totalitat del gel que es descriu en el Massís de Mont Perdut es troba situat en territori aragonès.

Durant la Petita Edat de Gel, va ser el tercer massís amb major superfície glacial dels Pirineus (320,2 ha) després del d’Aneto-Maladeta i Perdiguer: s’estima que va contenir el 13,4% del gel de tota la serralada.

Entre 1982-1985, es van localitzar un total de 9 aparells en aquest massís: 5 glaceres i 4 geleres. Dos d’ells s’han extingit des de llavors, mantenint activa únicament la glacera inferior de Mont Perdut(59). Altres 6 geleres completen el conjunt del sector.

Els seus actuals 24,5 ha. de gel glacial sumen una pèrdua d’extensió del 92,3% en els 175 anys transcorreguts des del final de la Petita Edat de Gel, i el situen actualment com el 2n massís dels Pirineus. Això representa el 19% del gel glacial de tota la serralada i el 30% del gel glacial situat en territori aragonès.