El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut està presidit pel cim de Mont Perdut (3.355 m), la tercera més alta dels Pirineus juntament amb la Punta Astorg en el Massís d’Aneto-Maladeta.
El Massís de Mont Perdut integra els aparells glacials dels cims de Soum de Ramond, Pic d’Añisclo (3.254 m), Mont Perdut (3.355 m), Cilindre de Marboré (3.335 m) i Marboré (3.248 m). Completen la llista de cims principals del sector la Punta de les Ones (3.003 m) i, tancant la capçalera de la Vall de Pineta, el Gran i Petit Astazú, de 3.071 i 3.012 m, i els aparells glacials que es situen en el vessant de Gavarnie. La totalitat del gel que es descriu en el Massís de Mont Perdut es troba situat en territori aragonès.
Durant la Petita Edat de Gel, va ser el tercer massís amb major superfície glacial dels Pirineus (320,2 ha) després del d’Aneto-Maladeta i Perdiguer: s’estima que va contenir el 13,4% del gel de tota la serralada.
Entre 1982-1985, es van localitzar un total de 9 aparells en aquest massís: 5 glaceres i 4 geleres. Dos d’ells s’han extingit des de llavors, mantenint activa únicament la glacera inferior de Mont Perdut(59). Altres 6 geleres completen el conjunt del sector.
Els seus actuals 24,5 ha. de gel glacial sumen una pèrdua d’extensió del 92,3% en els 175 anys transcorreguts des del final de la Petita Edat de Gel, i el situen actualment com el 2n massís dels Pirineus. Això representa el 19% del gel glacial de tota la serralada i el 30% del gel glacial situat en territori aragonès.
320,2ha
Extensió glacial durant la Petita Edat del Gel
24,5ha
Extensió glacial actual
Imatge de situació del Massís de Mont Perdut
Cimeres: Mont Perdu (1), Soum de Ramond o Pico de Añisclo (2), Cilindro de Marboré (3) i Marboré (4). Aparells glacials: Añisclo Noreste (56), Superior (58) e Inferior de Mont Perdut (59). Oriental (62), Central (63) i Occidental (64) de Marboré. Els (5-6-7) corresponen als cims de Astazú, La Torre i Casc, amb els glaceres de Astazú (65) i Casc (70) del Massís de Gavarnie. Pertanyen a la Múnia el seu cim (8) i la Gelera de Barroude (47), i al Massís de Néouvièlle-Pic Long el Pic Campbieil (9). (Marta Espinalt – Jordi Camins – 2007).
