La Piqui Longue o Vignemale (3.298 m), és el cim més elevat del Massís de Vignemale, també denominat Massís de Comachibosa a Aragó. Es tracta del cim més elevat dels Pirineus occidentals del vessant francès. Constitueix també un conjunt de cims que superen els tres mil metres d’altitud, el Petit Vignemale (3.032 m), Espatlla Chausenque (3.154 m), Punta Chausenque (3.204 m), Pitó Carré (3.197 m), Clot de l’Hount 3.289 m), Cervillona (3.247 m), Pic Central (3.235 m), Montferrat (3.219 m) i Tapou (3.150 m) i tanquen el circ que acull a la Glacera d’Ossoue.
Durant la Petita Edat de Gel, aquest massís va albergar 196,8 ha de glacials, posicionant-se com el 5è massís en extensió de la serralada. Aquesta superfície va representar el 8,2% del gel pirinenc.
En l’actualitat, 2 d’elles s’han extingit (Montferrat-Tapou i Pic Central), Una es troba en estat residual (Clot de l’Hount), i completen el conjunt una congesta de gel (Montferrat) i 3 glaceres actives (Ossoue, Petit Vignemale i Oulettes de Gaube). Les dues glaceres extingides es situaven en territori aragonès. Les glaceres i geleres actuals d’aquest massís es troben en el vessant occità.
El Massís de Vignemale conserva, igual que Massís d’Aneto-Maladeta, 3 glaceres actives. L’extensió de gel al 2024 era de 19,3 ha. S’estima que la superfície de gel glacial en el Massís de Vignemale s’ha reduït un 90% des de la Petita Edat de Gel, el que el situa en l’actualitat com el 3r massís amb més extensió de gel de la serralada, contenint el 15% del gel glacial dels Pirineus.
196,8ha
Extensió glacial durant la Petita Edat del Gel
Va ser el cinquè massís amb més glacials dels Pirineus, amb un 8,2% del gel de tota la serralada.
90%
Pèrdua de gel des de la Petita Edat del Gel
En 2024, la superfície glacial del massís s’ha reduït en més d’un 90%, quedant només 19,3 hectàrees de gel.
Imatge de situació del vessant aquest del Massís de Vignemale
Glacera de Ossoue (77) i Gelera de Montferrat (78). Cims i serrals: Piqui Longue (1), Pitó Carré (2), Punta Chausenque (3), Esquena Chausenque (4), Col donis Glaciers (5), Petit Vignemale (6), Tapou (7), Montferrat (8), Central (9), Cervillona (10) i Clot de Hount (11). El límit superior del Couloir de Gaube es troba entre la Piqui Longue (1) i Pitó Carré (2). (Jordi Camins – 2017).

Imatge de situació de la vessant nord del Massís de Vignemale
Glacera de Petit Vignemale (79), Glacera de Oulettes de Gaube (80) en la base del Couloir de Gaube, entre el Pitó Carré (2) i la Piqui Longue (1). Residual de Clot de la Hount (83). Glacera de Ossoue (77) i Pics de Cervillona (10), Central (9), Punta (3) i Esquena Chausenque (4). (Jordi Camins – 2017).

Imatge de situació de la vessant sud del Massís de Vignemale
L’extingit glacial de Montferrat-Tapou (81) amb la seva morrena frontal (12) en la vessant sud dels Pics Montferrat (8) i Tapou (7). L’extensa zona d’alimentació de l’extingit AG de Pic Central (82) sota l’aresta que enllaça els Pics de Cervillona (10), Central (9) i Montferrat (8). En segon pla la Piqui Longue (1) i el cim del Clot de la Hount (11). (Jordi Camins – 2017).
