K) Massís d’Inferns

Els tres Pics de l’Infern (3.082, 3.073 i 3.076 m) i el Pic Arnales (3.006 m), han acollit en els seus vessants els tres principals aparells glacials del massís, les glaceres Oriental, Central i Occidental dels Inferns.Un altre conjunt de cims format pels Pics Garmo Negro (3.051 m), Argüalas (3.046 m) i Algues (3.026 m), ja desproveïts d’aparells glacials, alberguen restes de les Glaceres Rocoses d’Argüalas i Algues.

Entre els cims que no aconsegueixen els tres mil metres d’altitud, és necessari destacar el de Punta Zarra (2.947 m) i el Pic Gaurier (2.918 m).

Durant la Petita Edat de Gel, els quatre aparells glacials d’aquest massís van sumar una extensió total de 45,5 ha, posicionant al massís en el 10è lloc en superfície de gel glacial, representant un 2% del gel de la serralada.

En els anys 1982-1985, es van localitzar 4 aparells: 2 d’ells catalogats com a glaceres i els 2 restants com a geleres. En l’actualitat, únicament la Glacera Central d’Inferns manté certa activitat.

En la mateixa línia que els altres massissos, durant els últims 175 anys s’estima que l’extensió de gel glacial s’ha reduït un 93% . En l’actualitat, presenta 3,2 ha, que corresponen a l’esmentat Glacial Central d’Inferns. Això posiciona al Massís d’Inferns en el 8è lloc en superfície de gel glacial, amb gairebé el 2,5% del gel glacial de la serralada.