Massís de Gavarnie

Les muralles del Massís de Gavarnie flanquegen el circ pel qual transcorre la cascada “Le Grand Cascade”, el  salt d’aigua de la qual és considerat el de major desnivell d’Europa.

Cims com el Gran i Petit Astazú (3.071 i 3.012 m) i el Marboré (3.248 m), que enllaça amb els sectors de Mont Perdut: els Tres Pics de la Cascada (3.105 m), l’Espatlla i la Torre de Marboré (3.093 i 3.099 m), el Casc (3.006 m), i finalment Taillón i Gabietous (3.144 i 3.034 m), custodien en companyia de la Bretxa de Rolande  (2.807 m), un conjunt d’aparells glacials en  regressió.

Durant la Petita Edat de Gel, amb 260,5 ha, va contenir el 4t conjunt amb major superfície glacial dels Pirineus i l’11% del gel de la serralada.

Entre 1982 i 1985, es van registrar 10 glaceres i 2 geleres. Tots ells en territori occità, excepte els aragonesos de Sud Taillón (73) i la fracció oest del de Tourettes (76). En els últims quaranta anys, 4 d’ells s’han extingit i únicament el de Taillón manté la catalogació de glacera, encara que en clara transició a congesta de gel.

El 2024, l’extensió del gel del massís era de 13,7 ha, ocupant el 4t lloc entre els massissos pirinencs en superfície de gel glacial. S’estima que aquest massís ha perdut el 94% de la seva extensió des de la Petita Edat de Gel.