Español
Català
Français
English
La glacera de les Néous és l’única glacera activa del Massís de Balaitous i el més occidental dels Pirineus i d’Occitània. Durant la Petita Edat de Gel, les 55 ha d’extensió d’aquesta glacera van representar el 57% del gel del massís, sent el 11è major dels Pirineus. La seva llengua de gel de 1.810 m de longitud va ser la 3° de la serralada, solament superada per la de les glaceres d’Ossoue i Aneto.
En el seu límit inferior, les restes morrèniques indiquen que va adoptar una morfologia en forma de dos lòbuls. El 1985 el lòbul principal i més oriental superava encara els 900 m sota la protecció de l’Aresta de Castérillou. El 2012 la seva longitud es va estimar en 300 m de longitud. En el seu antic límit inferior es van conservar uns extensos fragments en forma de gelera, molt coberts de material d’erosió, que actualment es consideren restes residuals.
Malgrat el seu marcat deteriorament que es reflecteix en l una evident pèrdua de gruix i extensió, continua mostrant signes d’activitat, per la qual cosa manté la seva catalogació de glacera encara que amb una clara tendència a convertir-se en congesta de gel. Actualment, ocup una extensió de 1,5 ha que la posiciona entre les glaceres actives de menor extensió dels Pirineus.
Este aparato glaciar pertenece al siguiente macizo:
88) Les Néous
Comparativa de imágenes
Comparativa de sis dècades, 1959 a 2022.
La Glacera dels Néous el 1959, en la part inferior esquerra la morrena terminal (oriental) de la PEH. A la dreta la Gelera de Pabat. (Institut Geogràfic Nacional de França. Revista Pyrénées – Lourdes. Detall parcial fotografia). La Glacera dels Néous el 2022, mostrant encara una feble activitat i una molt reduïda extensió. (Xabier Dec).
Comparativa de 96 anys, 1923 a 2019.
El 1923, la Glacera dels Néous des del cim del Balaitous (Santiago Díaz Calleja – AFCEC). El 2019, ja escassament visible des del cim, replegar sota la protecció de les muralles. (Pep León).
