Español
Català
Français
EnglishEl massís de la Múnia presenta nombroses valls originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions. El presideixen alguns cims que superen els 3.000 metres d’altitud. Els principals són: La Munia (3.133 m), Tromouse (3.085 m), Heid (3.022 m) i Robiñera (3.003 m).
En el Massís de la Múnia, a principis dels anys 80 es van comptabilitzar 4 aparells glacials, que durant la Petita Edat de Gel van sumar una superfície glacial de 47,5 ha. Això va representar el 2% dels gels pirinencs, arribant a posicionar com el 9è massís amb major extensió glacial de la serralada.
Dos d’ells, Robiñera i Pène Blanque s’han extingit recentment. A l’actualitat, l’única glacera activa del Massís és el de La Múnia i l’única congesta de gel catalogada és la de Barroude; ambdues en territori francès. Tots dos sumen una superfície de 5,6 ha, la qual cosa representa una pèrdua d’extensió del 88,2% des de la Petita Edat de Gel, sent en l’actualitat el 6è massís amb més superfície glacial dels Pirineus.
47,5ha
Extensió glacial durant la Petita Edat del Gel
En aquell període, el Massís de La Múnia albergava el 2% dels gels pirinencs, ocupant el novè lloc per extensió glacial en la serralada.
88,2%
Pèrdua de gel des de la Petita Edat del Gel
Imatge parcial de situació del Massís de La Múnia
Pic de La Múnia (1), la seva glacera queda ocult. Pic de Tromouse (2), Pic Heid (3), Pic Robiñera (4), Pène Blanque (5), la seva extingida gelera està en la seva base i no és visible. Port de Barroude o Fangosa (6). Aparells glacials: Gelera de Barroude (47), Gelera de Robiñera (48).
En segon pla vista parcial dels Massissos de Muntanya Perduda i Gavarnie: Cimeres de Soum de Ramond (9), Muntanya Perduda (10), Cilindre de Marboré (11), Marboré (12). Aparells glacials: Añisclo Nord-est (56), Superior i Inferior de Muntanya Perduda (58-59). Oriental, Central i Occidental de Marboré (62-63-64) i Astazú (65). (Jordi Camins – Marta Espinalt).
